enfermos de soledad.

>La gente está enferma y no quiere reconocerlo. Intentan aparentar que son felices rodeados de seres humanos que a su vez son totalmente ajenos. Evitan la soledad, huyen de ella y se refugian en la falsedad. Yo aprendí a cuidar de mi misma y personalizar mi soledad. Desde bien pequeña disfruto reflexionando sin compañía. Teorizando conmigo misma, analizando los pequeños detalles que si nos fijamos, para uno mismo son muy importantes.

Un montón de detalles.

inZensO...

>.Sólo.Quiero.Mirar.A.Las.Nubes. Pues.Ya.No.Existe.MediZina. Que.Pueda.Kurar.TantA.PenA. Tantas noches...La sombra de tu cuerpo en mi cama,acechándome. Tantas noches...Tu susurro en mi cabeza. Y todo cambia cuando te veo. Me siento feliz cuando te veo. Me miras. Te miro. Me sonríes, me hablas...Y me derrito al son de tus palabras. Entonces me pierdo, desapareces. Cada vez la locura me consume más. Pregunto a todo el mundo por tí, y nadie te ha visto. >Te veo, te alcanzo. Te susurro al oído, palabras y hechos que se han perdido en el olvido para no volver. >En el bosque.. Todos tienen a alguien. Alguien que te hace sentir algo diferente. Ése alguien especial. Y mi alguien eres tú....

Nit humida, dia de llàgrimes, de sentits relatius. M'estiro al llit i tanco els ulls, així i tot només penso que tinc ganes d'allunyar-me de tothom, de partir en un viatge cap a l'incertesa improvisat, sense objectius, sense promeses marcades.

Tot al meu voltant és un cercle viciós. L'únic que consegueix que m'evadeixi del dia a dia són les drogues, i em sento estúpida per no afrontar la realitat cara a cara. Però el cel es tenyeix de núvols negres i s'amaga el sol, i això impedeix que avançi. Les amistats ja no són el que eren, dones i mai reps. Em sento tancada en un interminable mar de dubtes, i no en puc sortir.

Tot i així, segueixo al mateix llit, estirada. La quietud de l'habitació és la mateixa. El silenci m'ofega igual que abans. Tanco els ulls de nou i suspiro.

Ara mateix, empendria un viatge i deixaria aquí tot el que durant tant de temps he anat acumulant, les amistats que venen i s'envàn, els amors perduts entre capes de pols, la família. Saps què és l'únic que m'enduria amb mi? A tu. Per què?

Perque sempre que em sento trista i sola,tanco els ulls i m'imagino la teva presència al meu costat; llavors és quan sento que ets l'única cosa que necessito per a ser feliç. Partiria a l'alba amb tu, somrient i sense diners, travessant somnis. Canviant el sentit de l'aire, i deixant volar les meves il.lusions. Els nostres cossos entrellaçats serien l'inici d'un llarg camí sense fi.

Tot i així, emprens el camí sol, sense mi. Vagant pels carrers estrets de la ciutat...

Et necessito al meu costat. I lluitaré perque entenguis que jo només et vull a tu...Et prometo que aconseguiré somriure al pensar en tu. Però dona'm temps.

.AlternativE.PeoplE.

Palabras Vacías.
Sólo déjame saborear ése dolor que llevas dentro.
Sólo déjame compartir tus desvelos.
Sólo déjame ahogarme en tu pena.
Sólo déjame cerrar los ojos. Entrar en tus sueños.______________-

Sólo por tí.
Sentir lo que tú sientes. Que sientas lo que yo siento.
Perderme en tu pelo. Dibujar tus sonrisas. Secar tus lágrimas.

...Creía que ya estaba curada.
Esperas interminables. Bebiendo vino. Con la mirada perdida.