TRES POEMAS. AMOR Y DOLOR.

LOPE DE VEGA. IR Y QUEDARSE Ir y quedarse, y con quedar partirse, partir sin alma, y ir con alma ajena, oír la dulce voz de una sirena y no poder del árbol desasirse; arder como la vela y consumirse, haciendo torres sobre tierna arena; caer de un cielo, y ser demonio en pena, y de serlo jamás arrepentirse; hablar entre las mudas soledades, pedir prestada sobre fe paciencia, y a lo que es temporal llamar eterno; creer sospechas y negar verdades, es lo que llaman en el mundo ausencia, fuego en el alma, y en la vida infierno. RAINER MARIA RILKE. APÁGAME LOS OJOS Apágame los ojos: puedo verte, ciérrame los oídos: puedo escucharte, y sin pies puedo ir hacia ti, y aún sin boca puedo implorarte. Rómpeme los brazos, te tomaré con mi corazón al igual que con mi mano, detén mi corazón y mi cerebro laterá, y si echas mi cerebro a las brasas, te llevaré en la sangre. GUIDO CAVALCANTI. TU M'HAI SI PIENA DI DOLOR LA MENTE Tu m'has omplert la ment tant de dolor que l'ànima s'afanya per partir, i els sospirs que tramet el cor en plor mostren als ulls que ja no pot sofrir. Amor, que gran estima té per tu, diu: <>. I jo vaig com aquell que no té vida, que sembla, a qui l'esguarda, home fictici fet d'aram o de pedra o bé de fusta, que es condueixi només per artifici i porta al fons del cor una ferida que és de la seva mort la marca justa.

TRAICIÓN

Una llum als ulls Tu entre els meus braços. Un broll rogent de les profunditats de la fosca mina. M'alço del camp i les muntanyes escarpades moren al tocar el cel. I quan més alt pujo més s'eixampla el meu sofriment. * Roig. Roig com el raïm coagulat de la sang fervent que s'estigma a la vena del meu front. No m'estimes com jo t'estimo... Com la boira de la plana acaricia els camps estèrils pregant que el sol eixi jo t'estimo. Com el vent estima les ales de l'ocell; honestament dubto que tu m'estimis així. Per tant sagno Per ignorar el sentiment teu, per voler-lo alçar al nivell del meu. Per pensar tan sols que soc la lluna del teu sol com tu ets el sol de la meva lluna. No soc més que una llum que gira fosca entorn el teu planeta. Fugaç la llàgrima que cau únicament per la meva cara mentre tu balles al voltant d'una petita creació estel·lar que jo encara no puc engendrar. Què soc més que un cometa que gira entorn al seu forat negre i desfila estrelles caigudes en l'espai buit Què soc més que un fruit temptador com el refugi en una nit de fredor; un esperit que mai pots abraçar del tot. Un fred esglaó del teu llarg camí. Una tempesta a la muntanya, costosa de vèncer. Un tremolor als ulls que creix, m'atrapa, m'engoleix... el sentiment de perdre els nostres moments. *